Nota

• Àmbit: Catalunya
• El Pla d'espais d'interès natural (PEIN) és regulat per disposicions legals diverses. La primera regulació és en la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals, concretament en el capítol III. L'article 15 estableix que el PEIN té per objecte delimitar i establir les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, dels quals cal assegurar la conservació, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius. En el marc de la planificació territorial de Catalunya, el PEIN té el caràcter de pla territorial sectorial i la seva vigència és indefinida.
  El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, del 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, el qual ha estat modificat pel Decret 278/2007, del 18 de desembre. L'article 4 del Decret 328/1992 fa referència als documents que conté el PEIN. El Decret 278/2007 se centra en la modificació del punt 9 de l'annex 2.II del Decret 328/1992 i en canvia la redacció, i, a més, inclou una disposició derogatòria del Decret 213/1997, del 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992.
  L'article 1.1 del Decret 328/1992 estableix que el PEIN té per objecte delimitar i establir determinacions per a la protecció de certs espais naturals, tal com estableix l'article 15 de la Llei 12/1985.
  L'article 1.2 del Decret 328/1992 estableix que en el PEIN es potencien, d'acord amb les finalitats de conservació expressades per l'article 1.1, els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants dels municipis que hi són inclosos; s'impulsa el desenvolupament dels territoris de la zona per a evitar el despoblament rural, i es promouen les activitats descontaminants del medi. A aquests efectes, s'han de prendre les mesures adequades per a assegurar el manteniment d'aquestes activitats tradicionals en llurs condicions originàries i de manera compatible amb la protecció dels espais inclosos en el PEIN.
  L'article 6 del Decret 328/1992 fixa que els efectes del PEIN són els efectes jurídics derivats de la seva condició de pla territorial sectorial, i també els altres que estableix la Llei 12/1985. Consegüentment, les determinacions normatives del PEIN són de compliment obligatori tant per a les administracions públiques com per als particulars.
  El capítol II del Decret 328/1992 regula l'execució i el desenvolupament del PEIN, concretament en l'article 9. Estableix que els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Medi Ambient han de dur a terme, en l'àmbit de llurs competències respectives, les accions necessàries per a executar les actuacions determinades pel PEIN, per a garantir el compliment de les disposicions normatives i per a fer el seguiment de l'evolució de la problemàtica dels sistemes naturals i del medi rural i, en conseqüència, adoptar les mesures adequades en les revisions successives del programa de desenvolupament. Fixa, també, que s'ha de constituir una comissió de seguiment del PEIN, integrada pels departaments esmentats, amb l'objecte de coordinar les accions d'execució i de seguiment respectives i preparar les revisions del programa de desenvolupament. Les actuacions fixades en els espais del PEIN que són a càrrec de la Generalitat de Catalunya han de determinar els mecanismes necessaris que permetin una participació dels ens locals, dels municipis i dels consells comarcals.
  El PEIN estableix una xarxa de cent seixanta-cinc espais naturals representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que hi ha a Catalunya: de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics o als espais marins.
  En tots els espais hi és aplicable un règim preventiu bàsic, que inclou un règim urbanístic incompatible amb els processos urbanitzadors i altres mesures de caràcter preventiu relatives a la implantació d'usos, instal·lacions i altres activitats susceptibles de lesionar significativament els valors protegits. Paral·lelament, per a un nombre d'espais concrets, el PEIN estableix disposicions de caràcter particular, bàsicament relatives a la planificació urbanística i a la protecció de les aigües i d'algunes espècies de la flora i la fauna silvestres.
  Finalment, cal fer esment al fet que el PEIN diagnostica, per a cada espai, els factors de risc actuals o potencials i determina les mesures de protecció addicionals que cal aplicar-hi.