Nota

• Àmbit: Espanya
• Hom pot parlar de qualificació com a operació de subsumpció d'una realitat en una categoria. En aquest sentit, un espai natural és objecte de qualificació (art. 330 Codi penal [CP]), també ho és la fallida en el procés civil (art. 260.4 CP), la informació o la correspondència són qualificades de reservades o secretes (art. 598, 601 al 603 CP), entre altres casos. En dret penal, hom pot parlar de qualificació per a referir-se a la subsumpció dels fets en determinats tipus penals (art. 8 CP).
  La qualificació també pot fer referència, en dret penal, a l'operació per la qual es modifica el judici respecte a la gravetat d'un fet per la presència d'elements determinats (en aquest sentit la fa servir, per exemple, l'article 14.2 del CP). En aquest cas, la qualificació no es refereix a l'existència o la inexistència del delicte, sinó a la major o la menor gravetat. Hom fa referència a la qualificació, en primer lloc, en l'àmbit de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal establertes en els articles 21 (atenuants), 22 (agreujants) i 23 (circumstància mixta de parentiu) del CP. Les circumstàncies són elements la concurrència dels quals pot determinar una major o menor gravetat de la pena a imposar (segons les regles de l'article 66 i següents del CP). En segon lloc, el CP estableix en figures típiques concretes circumstàncies determinades la presència de les quals determina l'existència d'un tipus qualificat. Les circumstàncies reben el nom de elements típics accidentals, ja que apreciar-les no és essencial per a l'existència del delicte. Per exemple, l'ús d'armes és un element que dona lloc a la concurrència d'un tipus qualificat de robatori amb violència o intimidació (art. 242.2 CP); el fet que l'estafa recaigui sobre béns de primera necessitat dona lloc a l'apreciació d'un tipus agreujat (art. 250.1.1 CP).
  El fenomen de la qualificació també tenia rellevància respecte als delictes qualificats pel resultat, els quals han desaparegut del CP del 1995. En dits delictes, la presència d'un resultat determinat que la part autora no havia perseguit amb la seva conducta determinava l'aplicació d'una pena major.