Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'article 11 del Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix que per recollida selectiva de residus s'han d'entendre les possibilitats de valorització d'aquests residus i, en tot cas, els condicionants que imposen les estructures i els sistemes actuals de gestió de les diferents categories de residus, incloses les dejeccions ramaderes.
  Sempre que sigui aconsellable, d'acord amb els requisits i els condicionants assenyalats en l'apartat 1, el Govern pot acordar, amb la consulta prèvia a la comissió de govern local o l'òrgan que la substitueixi, implantar sistemes de recollida selectiva per a determinades matèries o substàncies i fomentar-ne per a altres. La implantació del sistema per a residus no municipals no ha de comportar obligacions econòmiques als ens locals. Els municipis gaudeixen de la potestat de reglamentar la recollida selectiva dels residus municipals atenent les determinacions específiques que resulten de la legislació de la Generalitat en la matèria i, en particular, del Decret legislatiu 2/2003, del 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
  L'article 3.m de la Llei 10/1998, del 21 d'abril, de residus, de l'Estat, defineix la recollida selectiva com el sistema de recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de materials reciclables, i també qualsevol altre sistema de recollida diferenciada que permet la separació dels materials valoritzables continguts en els residus.
  Finalment, cal remarcar que en ambdues disposicions, tant l'autonòmica com l'estatal, la recollida selectiva és obligatòria.
• V. t.: gestió de residus n f
• V. t.: matèria orgànica n f