Back to top
unió estable homosexual unió estable homosexual

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  unió estable homosexual, n f
  • es  unión estable homosexual

<Dret civil>

Definició
Unió estable entre dues persones del mateix sexe majors d'edat que conviuen maritalment.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els membres de la unió atorguen davant notari una escriptura pública de constitució de la unió estable de parella, sempre que almenys un dels membres de la unió tingui veïnatge civil català i no formin parella estable amb una altra persona ni tinguin parentiu en línia recta o col·lateral de segon grau entre ells.
    La unió estable homosexual pot regular vàlidament, de mutu acord, la relació personal i patrimonial, però ha de respectar en tot cas els efectes mínims i irrenunciables establerts legalment. Encara que la unió estable no altera els patrimonis de la parella, ja que cada membre conserva el domini, el gaudi i l'administració dels propis béns, ambdós membres de la unió estable homosexual han de contribuir proporcionalment amb llurs ingressos i patrimonis al manteniment de la casa i a les despeses comunes. Les despeses comunes són necessàries per a llur manteniment i el dels fills que convisquin amb ells, i responen solidàriament davant de terceres persones de les obligacions contretes per raó d'aquestes despeses, d'acord amb els usos i el nivell de vida de la parella. Els membres de la unió estable de parella tenen l'obligació recíproca de prestar-se aliments.
    Els membres de la unió estable homosexual poden adoptar conjuntament un menor, i un dels membres també pot adoptar el fill per naturalesa de l'altre sempre que no estigui determinada la filiació respecte a un altre progenitor. Si un dels membres de la parella és declarat judicialment incapacitat, l'altre ocupa el primer lloc de preferència per ser nomenat tutor o curador.
    Quant al règim de la funció pública autonòmica, els convivents gaudeixen dels beneficis d'excedència voluntària per residència del convivent en un altre municipi, de permisos per mort o malaltia greu del convivent o de reducció de la jornada de treball per incapacitat física del convivent, però han d'acreditar amb l'escriptura pública de constitució el període de dos anys de convivència.
    El convivent que és propietari de l'habitatge o dels mobles d'ús comú necessita el consentiment de l'altre o, si hi manca, l'autorització judicial, pels actes de disposició, sota sanció d'anul·labilitat a instància de l'altre convivent en un termini de quatre anys des de la inscripció registral o coneixement. L'adquirent només ho pot exigir a qui ha disposat la indemnització dels perjudicis causats si actua de bona fe i a títol onerós.
    La unió estable homosexual s'extingeix de comú acord, per voluntat unilateral notificada fefaentment a l'altre convivent, per defunció de qualsevol dels membres, per separació de fet de més d'un any o per matrimoni de qualsevol dels dos. Són obligats a deixar sense efecte l'escriptura pública que hagin atorgat i els poders atorgats entre si queden revocats. En el cas de ruptura unilateral no es pot tornar a atorgar una escriptura pública amb una altra parella fins que no passin sis mesos des que es va deixar sense efecte l'escriptura pública corresponent a la relació anterior, sota sanció de nul·litat.
    En el cas de ruptura de la relació en vida d'ambdós convivents es pot originar el dret a rebre una pensió periòdica de l'altre si és necessària per atendre la sustentació del convivent que ha vist minvada la capacitat d'obtenir ingressos a causa de la convivència. Aquesta pensió s'extingeix quan hagin passat tres anys des del pagament de la primera pensió o per les mateixes causes d'extinció del dret d'aliments, o per matrimoni o convivència marital del perceptor. Aquesta pensió es pot revisar en consideració al desequilibri que compensa i s'ha d'exigir en el termini d'un any des del cessament de la convivència.
    També es pot originar el dret a una compensació econòmica en cessar la convivència, si un dels membres ha treballat per a la llar comuna o per a l'altre, sense retribució o amb una retribució insuficient, que ha generat una situació de desequilibri patrimonial que implica un enriquiment injust, i que cal pagar en metàl·lic, llevat que hi hagi un pacte o una autorització judicial a fer-ho amb béns, en el termini de tres anys, amb interessos legals des del reconeixement. Ambdues prestacions econòmiques són compatibles, però cal demanar-les conjuntament. La unió estable homosexual pot arribar a acords derivats dels efectes de la ruptura mitjançant un procediment de mediació familiar.
    En el cas d'extinció de la unió per causa de defunció d'un dels membres de la parella, l'altre té dret a la propietat de les robes, del mobiliari i del parament de la llar, llevat de les joies o objectes artístics o béns de valor extraordinari en consideració al nivell de vida de la parella i del cabdal hereditari. També s'exclouen els mobles de procedència familiar de propietat del convivent premort. D'altra banda, el sobrevivent té el dret de posseir i d'habitar l'habitatge comú i a ser alimentat amb càrrec al cabal hereditari, en consonància amb el nivell de vida que tenia la parella i la quantia de l'herència del premort, durant l'any següent a la defunció. Aquest dret no s'origina si té l'usdefruit universal de l'herència amb una durada superior a un any, i es perd si durant l'any el sobrevivent es casa o conviu maritalment amb una altra persona.
    La unió estable homosexual té reconeguts drets successoris, que no es reconeixen a la unió estable heterosexual. Si el convivent homosexual que sobreviu concorre amb descendents o ascendents del membre de la parella premort, pot exigir als hereus, mitjançant una acció personal, la quantia que necessiti, fins a la quarta part de l'herència, per a la pròpia còngrua sustentació si no té mitjans econòmics, i la part proporcional dels fruits i les rendes originats des del dia de la defunció. Aquest dret es perd si la part beneficiària hi renuncia després de la mort del o de la causant, si es casa o forma una nova parella abans de reclamar-lo, si mor sense haver-lo reclamat o si al cap d'un any des de la mort del causant no l'ha reclamat. Si no hi ha parents en línia recta del o de la causant, i concorre amb els seus col·laterals de segon grau o fills d'aquests, el o la convivent homosexual que sobreviu té dret a la meitat de l'herència. Si no hi ha parents col·laterals del causant d'aquests graus, el convivent homosexual té dret a tota l'herència.
    En el cas que hi hagi successió testada perquè el o la causant ha atorgat testament a favor d'una altra persona diferent de la convivent, aquesta té el mateix dret que quan concorre amb parents en línia recta (ascendents o descendents) en la successió intestada. A més a més, la unió estable homosexual té la mateixa consideració que el matrimoni en el tractament fiscal de l'herència, sempre que s'acrediti l'atorgament de l'escriptura pública constitutiva de la unió.