dent de lleó
dent de lleó
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dent de lleó, n f
- ca apagallums, n f sin. compl.
- ca lletsó d'ase, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixal de vella, n f sin. compl.
- ca taraxacum, n m sin. compl.
- nc Taraxacum officinale
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
