espernallac
espernallac
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca espernallac, n m
- ca botgera de la cascadura, n f sin. compl.
- ca botja de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca botja fenollera, n f sin. compl.
- ca botja pudent, n f sin. compl.
- ca camamilla blanca, n f sin. compl.
- ca camamilla de la Mola, n f sin. compl.
- ca camamilla de Maó, n f sin. compl.
- ca camamilla de muntanya, n f sin. compl.
- ca camamilla del mar, n f sin. compl.
- ca camamilla groga, n f sin. compl.
- ca cardonet, n m sin. compl.
- ca cordonet, n m sin. compl.
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba cuquera, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
- ca maçanella, n f sin. compl.
- ca mançanilla, n f sin. compl.
- ca ontina, n f sin. compl.
- nc Santolina chamaecyparissus
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
