Cadascuna de les molècules de superfície expressades en diversos tipus de cèl·lules del sistema immunitari que són reconegudes per un grup d'anticossos monoclonals. El desenvolupament de la tecnologia dels hibridomes ha permès l'obtenció d'anticossos monoclonals murins que identifiquen una gran quantitat de molècules que distingeixen els limfòcits B i les diverses classes de limfòcits T, altrament indiferenciables des del punt de vista morfològic. Hom ha establert una classificació i una nomenclatura internacionals d'aquestes molècules reconegudes per un veritable arsenal d'anticossos monoclonals murins, que es comporten com a excel·lents marcadors limfocítics. Segons aquest sistema terminològic, una molècula de superfície que identifica un estirp o una fase determinada de la diferenciació cel·lular, que té una estructura definida i és reconeguda per un grup d'anticossos monoclonals, és considerada membre d'un grup de diferenciació (cluster of differentiation). D'aquesta manera, tots els antígens limfocítics de superfície, les estructures dels quals estan definides, reben la designació CD (sigla de cluster of differentiation) amb un nombre ordinal, per exemple CD1, CD2, etc. En el cas dels limfòcits T les molècules de superfície més importants són CD3, CD4 i CD8 Tots el limfòcits T expressen CD3 en llur superfície, mentre que no pas tots expressen CD4 i CD8. Els limfòcits T col·laboradors expressen CD4, mentre que els citotòxics expressen CD8. El complex de molècules CD3 és el responsable de la transducció de senyals després de la interacció del receptor de limfòcits T amb l'antigen, i de l'activació ulterior de la cèl·lula T. En el cas dels limfòcits T que expressen CD4 (col·laboradors), l'antigen s'associa amb una molècula de la classe II del complex principal d'histocompatibilitat (MHC), mentre que en els limfòcits T que expressen CD8 (citotòxics) l'antigen es presentat per una molècula de classe I del MHC. El virus de la immunodeficiència tipus I infecta preferentment els limfòcits T CD4+, de manera que llur determinació, conjuntament amb la càrrega vírica, constitueix un excel·lent marcador pronòstic de l'evolució clínica de la sida. Hom ha descrit, de moment, 166 molècules CD ben tipificades pel que fa a família, pes molecular, distribució, lligand i funció. També són anomenades antígens de diferenciació cel·lular, de diferenciació leucocítica i de diferenciació de leucòcits humans.