Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  balboteig, n m

<Neurologia>, <Pediatria>

Definició
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar, pròpia dels infants. El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o situacions percebudes que constitueixen un simple joc sonor. L'etapa del balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l'any, o a l'any i mig, es troba vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l'infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d'alimentació.