Tumor format per cèl·lules beta dels illots de Langerhans pancreàtics, que secreten una gran quantitat d'insulina. Afecta les dones en una quantitat lleugerament superior a la dels homes i es presenta al voltant dels 50 anys d'edat. Histològicament es tracta d'un adenoma solitari en el 80% dels casos, localitzat preferentment al cos o a la cua del pàncrees, per bé que pot ésser múltiple (microadenomes múltiples) en l'11% dels casos, o bé més rarament un adenocarcinoma solitari o múltiple. El 10% dels casos d'insulinoma forma part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus I, sobretot si es tracta de microadenomes múltiples. Clínicament es manifesta pels símptomes propis de la hipoglucèmia corresponent a neuroglucopènia, amb la disminució consecutiva de l'aportació d'oxigen al cervell, sense signes vegetatius: torpor de les facultats mentals, confusió mental, amnèsia, trastorns de la conducta que apareixen abans de les menjades habituals, sobretot en llevar-se al matí, i que milloren amb la ingesta alimentària. A vegades es presenten crisis epilèptiques i sovint els malalts són considerats com a portadors d'alteracions psiquiàtriques o demencials. No tenen sensació de gana, tot i la hipoglucèmia, car la sensació de fam és una manifestació vegetativa.