Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aparell vocal, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>, <Pneumologia>

Definició
Conjunt d'elements fisiològics que intervenen en la formació lingüística, la classificació dels quals sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori. El primer forneix el corrent d'aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea. L'aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides (la nou), etc. L'aparell articulatori conforma i matisa acústicament l'ona sonora reforçant-la; es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar, la faringe, la llengua, l'úvula, el canal rinofaringi i les cavitats nasals.