Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d'estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena). També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell. Químicament el col·lagen és constituït per proteïnes fibroses (constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina) i mucopolisacàrids (mucoproteïnes). Les fibres col·làgenes integren la massa principal de les substàncies intercel·lulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament. Les fibres col·làgenes són constituïdes per feixos de fibretes col·làgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 µ. Les observacions amb microscopi electrònic, llum prolongada (birefringència) i amb raigs X semblen indicar que les fibretes col·làgenes presenten una microestructura de tipus cristal·lí. De la mateixa manera, quan la fibra és constituïda per fibretes, aquestes ho són per llargues cadenes amb estructura helicoidal formades per molècules de tropocol·lagen. Amb una longitud de 300 nm i 1,5 nm de gruix serien formades per quatre cadenes polipeptídiques unides lateralment per enllaços de tipus èster. Els polipèptids constituents de les dites cadenes serien presents a la substància col·làgena sense cristal·litzar. L'estructura helicoidal del conjunt fa que unes zones coincideixin amb més densitat de grups polipeptídics, corresponents a les imatges electròniques de bandes fosques d'alternança regular. La substància col·làgena representa un dipòsit d'aminoàcids important (en l'home arriba a 1/3 del contingut proteic total), i per la seva consistència i constitució especial actua com a barrera per a les invasions microbianes a nivell de l'interstici cel·lular. És un constituent bàsic dels teixits que es nodreixen sense vasos, com la còrnia i el cartílag articular.