Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bronqui, n m
  • es  bronquio
  • fr  bronche
  • en  bronchus

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Pneumologia>

Definició
Cadascun dels dos conductes en què es bifurca la tràquea i llurs ramificacions a través de les quals l'aire arriba als pulmons. Són constituïts per anells de cartílag hialí de diàmetre gradualment decreixent, units per teixit fibrós i elàstic entremesclats amb teixit muscular llis. En els bronquis petits falta l'esquelet cartilaginós i hi és molt important la capa muscular. Del bronqui principal es desprenen els bronquis lobulars que aporten l'aire a un lòbul pulmonar; aquests es divideixen en bronquis segmentaris o lobel·lars que aporten l'aire a un lobel. Cadascuna d'aquestes ramificacions pot dur apel·latiu topogràfic: apical, apicoposterior, lateral, lateral basal, mitjà posterior, etc.

Nota

  • La denominació bronqui prové del llatí bronchium, que prové del grec brónchos 'gorga'.