Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de posseir les dues propietats següents: la de provocar canvis de color en les substàncies orgàniques, naturals o sintètiques, anomenades indicadors (la més antigament coneguda de les quals és la tintura de tornassol); i la de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d'un altre grup anomenades bases, de tal manera que les propietats típiques d'ambdós reactius desapareixen a causa de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dona composts neutres com, per exemple, les sals. Contenen en llur molècula un o més àtoms d'hidrogen que poden ésser substituïts per metalls (per reacció directa amb el metall o amb un òxid, hidròxid o carbonat metàl·lic). En solució aquosa, donen ions H⁺ i per això es diu que àcid és tota substància capaç de donar protons (ions H⁺); segons la tendència a cedir-ne, són classificats en àcids forts i àcids febles i, també, en àcids monopròtics i àcids polipròtics, segons que cedeixin un o més protons. D'acord amb els elements que integren la molècula, es classifiquen en àcids minerals o inorgànics -que poden ésser hidràcids o binaris, formats per hidrogen i un halogen, i oxàcids o ternaris, formats per hidrogen, oxigen i un altre element- i àcids orgànics, que sempre tenen carboni en llur molècula.