Càncer avançat caracteritzat per la presència de metàstasis com a primera manifestació clínica, sense que hom pugui descobrir fàcilment el tumor primari que les ha provocat. El diagnòstic es fa mitjançant la biòpsia d'una metàstasi, la qual cosa permet d'obtenir tres classes de dictàmens histopatològics: adenocarcinoma, carcinoma escatós i càncer pobrament diferenciat. Els procediments immunohistoquímics permeten distingir, en molts casos, el tumor primitiu en el càncer pobrament diferenciat (carcinoma, limfoma, sarcoma, melanoma, tumor neuroendocrí, tumor de cèl·lules germinals, neoplàsia de pròstata, càncer de mamella). L'adenocarcinoma (60% dels casos) afecta generalment persones d'edat que presenten una afectació metastàtica múltiple; el tumor primitiu només pot objectivar-se en el 15-20% dels casos durant els pocs mesos de vida dels malalts, essent el més freqüent el càncer de pulmó, de pàncrees, d'estómac i de còlon. El carcinoma escatós (5% dels casos) es manifesta preferentment amb adenopaties cervicals, amb la possibilitat de trobar neoplàsies primitives de faringe o d'esòfag i una supervivència més favorable. El càncer pobrament diferenciat (35% dels casos), presenta les metàstasis principalment en els ganglis limfàtics, el mediastí i el peritoneu, són de creixement ràpid i la localització del tumor primari per necròpsia s'obté en el 35% dels casos, amb un pronòstic de supervivència millor que l'adenocarcinoma, però no superior al del carcinoma escatós.