Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bacteri, n m
  • es  bacteria, n f
  • fr  bactérie, n f
  • en  bacterium, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Microorganisme unicel·lular d'estructura procariòtica, que es multiplica per divisió binària i que majoritàriament participa en la regulació dels cicles de matèria i energia del món vivent, si bé també pot ser patogen i provocar malalties a altres organismes animals o vegetals.

Nota

  • La cèl·lula bacteriana està formada per un citoplasma granulós, mancat de vacúols, mitocondris i plastidis i abundant en ribosomes, envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors. Els bacteris no tenen un veritable nucli cel·lular, però disposen de DNA acumulat generalment en una àrea de la cèl·lula.

    Poden presentar una forma esfèrica (cocs) o cilíndrica (bacils). Els cocs que formen parelles són anomenats diplococs; els que formen cadenes, estreptococs; els que formen munts com raïms, estafilococs, i els que es presenten en formes tetraèdriques o cúbiques, sarcines. Els bacils, si són molt curts, són anomenats coccobacils; si són afilats pels extrems, fusiformes; si tenen filaments llargs, filamentosos; si són corbats, vibrions, i si prenen forma de tirabuixó, espirils.

    En un medi adequat, es multipliquen exponencialment. Cada bacteri dona lloc a un clon pur de cèl·lules iguals, però freqüentment sorgeixen mutacions que en modifiquen la virulència o la resistència als antibiòtics. Per a multiplicar-se i realitzar funcions metabòliques, necessiten un medi aquós amb presència d'ions inorgànics i d'oligoelements. Quan les condicions no són favorables, molts adquireixen formes de resistència o espores.