Nota

• Per mitjà de la cirurgia es tracta la dissonància persistent entre el sexe fisiològic i la identitat que percep un subjecte de si mateix. Per a poder dur a terme aquesta operació i resoldre aquesta controvèrsia, s'han de complir una sèrie de requisits establerts per llei, que bàsicament són un seguiment del pacient i l'aplicació prèvia de tractaments que permetin analitzar la seva evolució en el canvi de gènere, abans de poder optar per l'ús de la cirurgia, atès que aquesta té caràcter permanent. La transsexualitat, doncs, suposa un canvi d'identitat de gènere.
  Aquesta cirurgia es coneix actualment com a cirurgia de reassignació de sexe, cirurgia de reassignació de gènere o cirurgia de confirmació de gènere. La primera operació d'aquest tipus es realitzà fa gairebé cent anys, i des de llavors les tècniques han evolucionat molt i cada vegada són més segures i menys complicades.
  Es pot parlar de cirurgies en transsexualitat femenina o masculina. Les primeres es realitzen a persones amb sexe biològic masculí que es reconeixen com a dona; les segones es duen a terme a persones que neixen amb sexe biològic femení, però que s'identifiquen com a homes. En tots dos casos se solen fer una sèrie d'operacions que impliquen modificacions tant corporals com facials.
  Més enllà del canvi físic, és necessari un reconeixement legal d'aquesta nova identitat. La Llei 3/2007, del 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones estableix que tota persona de nacionalitat espanyola, major d'edat i amb capacitat suficient, pot sol·licitar la rectificació registral del sexe. A més, el Tribunal Constitucional ha ampliat la legislació també a menors d'edat amb «prou maduresa»i que es trobin en una «situació estable de transsexualitat».
  Els requisits establerts per l'article 4 d'aquesta llei per a procedir a la rectificació registral són els següents: es pot acordar la rectificació quan la persona acrediti el diagnòstic de disfòria de gènere, per mitjà d'un informe mèdic o d'un de fet per un psicòleg clínic, que mostri aquesta dissonància entre el sexe morfològic o el gènere fisiològic inicialment inscrit i la identitat de gènere sentida pel sol·licitant (o sexe psicosocial), així com l'estabilitat i la persistència de la dissonància i l'absència de trastorns de personalitat que influeixin en aquesta percepció. També el sol·licitant ha de provar haver-se tractat mèdicament durant almenys dos anys per tal d'adequar les característiques físiques a les del sexe que reclama, tret que la llei expressament l'eximeixi d'aquest compliment.
  Tot i la rellevància de l'ús de la cirurgia per al canvi de gènere, la llei determina que per a la rectificació registral del sexe no és necessari que el tractament mèdic al qual s'hagi sotmès el sol·licitant inclogui la cirurgia de reassignació sexual; ara bé, l'acreditació d'haver-se sotmès a una operació d'aquest tipus en facilita el tràmit.
  En aquest sentit, la disposició transitòria única de la Llei 3/2007 fixa l'exoneració de l'acreditació dels requisits per a la rectificació de la menció registral del sexe en el cas que la persona acrediti haver estat sotmesa a cirurgia de reassignació sexual amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei, per mitjà de l'informe d'un metge col·legiat o un certificat del metge del Registre Civil.