Nota

• Es coneixen com a vicis ocults o vicis redhibitoris aquells defectes ocults de la cosa que existien quan es va adquirir o llogar, i que són tan rellevants que la part compradora o l'arrendatària no hauria adquirit o llogat la cosa si els hagués conegut o bé hauria pagat menys per la cosa.
  En primer lloc, cal fer referència a l'article 1485 del Codi civil espanyol (a partir d'ara, CC), que disposa que el venedor respon del sanejament de vicis o defectes ocults de la cosa venuda encara que els ignori, si no s'ha pactat altra cosa. Ara bé, no és responsable dels defectes manifestos o que estiguin a la vista, ni dels que, tot i no ser-ho, el comprador hauria de conèixer per raó de la seva professió.
  Davant d'aquesta situació, el comprador pot desistir del contracte i recuperar la cosa pagada, o rebaixar la quantitat proporcional del preu, a judici dels pèrits. D'altra banda, en el cas que el venedor conegui els vicis i no els manifesti al comprador, aquest darrer pot sol·licitar, a més a més, una indemnització per danys i perjudicis, si opta per la rescissió del contracte.
  En el cas que la cosa venuda es perdi a causa dels vicis ocults, l'efecte serà diferent segons si el venedor els coneixia o no. En el primer cas, serà el venedor qui patirà la pèrdua i haurà de restituir el preu i abonar les despeses de contracte i els danys i perjudicis. En el segon cas, el venedor només haurà de restituir el preu i abonar les despeses del contracte que hagi pagat el comprador.
  Si la pèrdua de la cosa amb vicis ocults es deu a un cas fortuït o és culpa del comprador, aquest darrer només pot reclamar al venedor el preu que va pagar-ne, amb la rebaixa del valor que la cosa tenia en el moment de la pèrdua. El venedor només haurà d'abonar danys i interessos si va obrar de mala fe.
  Pel que fa al contracte d'arrendament, l'article 1553 del CC disposa que són aplicables al contracte d'arrendament les disposicions sobre vicis ocults que es recullen en l'àmbit normatiu de la compravenda.
  La regulació catalana determina una regulació diferent d'aquesta figura, més propera a les normatives europees, atès que equipara el tradicional vici ocult a la manca de conformitat.
  En aquest sentit, l'article 621-20 del llibre sisè del Codi civil de Catalunya disposa que la conformitat del bé exigeix tenir la mateixa qualitat, quantitat, ser del mateix tipus, tenir les mateixes prestacions i l'ús que els pactats; així doncs, el bé ha de ser idoni per a l'ús habitual a què es destinen els béns del mateix tipus, ha de tenir les qualitats i prestacions habituals que el comprador pot esperar segons la seva naturalesa i les declaracions del venedor o de terceres persones.
  El venedor no respon de la manca de conformitat del comprador que conegui o raonablement pugui haver conegut la manca de conformitat en el moment de concloure el contracte, sempre que no hi concorri ocultació dolosa, negligència greu o garantia expressa de la conformitat (art. 621-25 CCCat). Si la compravenda és de consum, el venedor respon sempre de la manca de conformitat, tret que el comprador la conegués i l'hagués acceptada expressament.
  El comprador ha d'examinar el bé lliurat o fer-lo examinar en el termini pactat o en un de tan breu com sigui possible i adequat a les circumstàncies. Davant de la disconformitat, el comprador l'ha de notificar i descriure-la al venedor amb rapidesa; en el cas d'una compravenda al consum el termini, com a mínim, és de dos mesos —sense perjudici del termini de dos anys des del lliurament per a respondre'n (art. 621-29.1 CCCat). Sempre es pot invocar la falta de conformitat, si el venedor coneixia o no podia ignorar la manca de conformitat quan se celebrà la compravenda o es va garantir expressament la conformitat del bé.
• V. t.: conformitat n f