acusatiu
acusatiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca acusatiu, n m
- es acusativo
- fr accusatif
- en accusative
<Lingüística>
Definició
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement directe o de complement del verb transitiu i que prototípicament s'associa al paper semàntic de tema o de pacient.
Nota
- En les llengües romàniques, la major part dels noms heretats del llatí provenen de noms flexionants en aquest cas, com FŎNTEM > font, IMAGĬNEM > imatge. En algunes gramàtiques tradicionals, el terme acusatiu s'utilitza també per a referir-se al complement directe de llengües sense marca de cas.