al·lòfon combinatori
al·lòfon combinatori
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca al·lòfon combinatori, n m
- es alófono combinatorio
- fr allophone combinatoire
- en combinatory allophone
- en conditioned allophone
<Lingüística>
Definició
Al·lòfon l'ús del qual obeeix a restriccions contextuals.
Nota
- Els al·lòfons combinatoris estan relacionats entre si però no poden aparéixer en la mateixa posició, per tal com la seua manifestació està determinada per l'entorn fonètic en què es troba. En posició implosiva final absoluta, per exemple, sols es poden trobar els al·lòfons sords dels fonemes oclusius sonors. Així, [sóɾt] de sord o [vɛ́ɾp] de verb.
