anàfora pronominal

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca anàfora pronominal, n f
es anáfora pronominal
fr anaphore pronominale
en pronominal-anaphor

<Lingüística>

Definició

En la teoria del règim i del lligam, categoria nominal buida que posseeix propietats de les anàfores i dels pronominals.

Nota

Concretament, es refereix a PRO, la categoria nominal que ocupa la posició no regida de subjecte buit de les oracions no finites: [Carme no volia [PRO anar amb ells]]. Aquesta categoria s'assembla a les anàfores pel fet de tenir un antecedent local pròxim (Carme, en l'exemple anterior) i als pronominals pel fet que aquest antecedent no pot pertànyer a la mínima oració que conté PRO (a l'oració d'infinitiu).