buidament

  • ca  buidament, n m
  • ca  buidatge, n m sin. compl.
  • es  vaciado
  • fr  trou syntaxique
  • en  gapping

<Lingüística>

Definició
En gramàtica generativa, elisió del verb, o del sintagma verbal, que es produeix en una oració que està coordinada amb una altra oració prèvia i que conté un verb, o un sintagma verbal, idèntic.

Nota

  • Aquest és el cas de Enric se n'anà a Nova York, i Maria, a Londres. El terme ha sigut utilitzat també per a referir-se a l'elisió de categories diferents de la verbal. Així, es parla, per exemple, de buidament de nom o, simplement, buidament de N.