coarticulació

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca coarticulació, n f
es coarticulación
fr coarticulation
en coarticulation

<Lingüística>

Definició

Articulació parcialment simultània en què participen dos punts d'articulació, que comporta modificacions dels sons.

Nota

La coarticulació pot ser progressiva o regressiva. A més, els dos punts d'articulació poden contribuir de manera semblant a la identitat del so, o l'un pot dominar l'altre. En el primer cas, es parla de coarticulació coordinada; en el segon, es diferencia l'articulador primari del secundari.