conjugació incoativa
conjugació incoativa
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca conjugació incoativa, n f
- es conjugación incoativa
- fr conjugaison inchoative
- en inchoative conjugation
<Lingüística>
Definició
Model de conjugació dels verbs de la tercera conjugació que presenten l'increment ‑sc- o ‑eix (o ‑ix) en les formes de present que no tenen vocal temàtica.
Nota
- Segueixen aquest model de conjugació verbs com servir, patir, que reben el nom de verbs incoatius.
