conjunció completiva

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca conjunció completiva, n f
es conjunción completiva
fr conjonction complétive
en completive conjunction

<Lingüística>

Definició

Conjunció subordinant que introdueix una oració que desenvolupa una funció equivalent a la d'un sintagma nominal.

Nota

Per exemple, que en l'oració Volia que anàrem a Eivissa. Són completives les conjuncions que i si.