conjunció disjuntiva

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca conjunció disjuntiva, n f
es conjunción disyuntiva
fr conjonction disjonctive
en disjunctive conjunction

<Lingüística>

Definició

Conjunció coordinant que uneix elements que s'exclouen o alternen entre si.

Nota

Per exemple, o en l'oració Treballarà o continuarà estudiant. Té un valor disjuntiu la conjunció o, que pot ser reforçada amb l'adverbi bé.