consonant

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant, n f
  • ca  C, n f abrev.
  • es  consonante
  • es  C abrev.
  • fr  consonne
  • fr  C abrev.
  • en  consonant
  • en  C abrev.

<Lingüística>

Definició
Segment fònic que s'articula amb una obstrucció total o parcial en un o diversos punts de les cavitats supraglotals.

Nota

  • Acústicament, la consonant es caracteritza per l'absència o per la inestabilitat freqüencial dels seus formants. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la consonant s'identifica amb la part marginal i prescindible de la síl·laba (l'obertura i la coda). Això no obstant, hi ha també un grup intermedi de fonemes entre consonants i vocals, anomenats consonants líquides o sonants per la seua capacitat d'acomodar-se al nucli sil·làbic en moltes llengües. Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals. S'oposa a vocal.