condició d'adjacència
condició d'adjacència
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca condició d'adjacència, n f
- ca principi d'adjacència, n m sin. compl.
- es condición de adyacencia
- es principio de adyacencia
- fr condition d'adjacence
- fr principe d'adjacence
- en adjacency condition
- en adjacency principle
<Lingüística>
Definició
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que un complement aparega al costat mateix del nucli per tal de rebre cas.
Nota
- En anglés, per exemple, el complement directe requereix adjacència estricta amb el verb, com demostra el fet que no es puga interposar cap element entre el verb i el complement directe: John read the novel in the bed però *John read in the bed the novel. L'agramaticalitat de la segona oració, des d'aquesta perspectiva, es deu al fet que el verb no pot assignar cas al complement directe.
