consonant vibrant

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  consonant vibrant, n f
  • ca  consonant vibrant múltiple, n f sin. compl.
  • es  consonante vibrante
  • es  consonante vibrante múltiple
  • fr  consonne vibrante
  • fr  consonne vibrante roulée
  • en  r-consonant
  • en  trill consonant

<Lingüística>

Definició
Consonant que s'articula amb un moviment orgànic molt breu, generalment lingual (però també uvular, del paladar dur, etc.) que obstrueix i allibera, successivament, el corrent d'aire expirat.

Nota

  • En les llengües romàniques hi ha dues modalitats bàsiques d'articulacions vibrants: una velar [ʀ], pròpia del francés i el portugués peninsular, i una apical [r], en la resta de llengües. Tenint en compte el nombre d'obstruccions del corrent d'aire, en la tradició lingüística hispànica, es diferencia la vibrant múltiple, o vibrant pròpiament dita, de la vibrant simple, o bategant.