èmic -a

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  èmic -a, adj
  • es  émico ‑ca
  • fr  émique
  • en  emic

<Lingüística>

Definició
En la terminologia utilitzada per Kenneth Lee Pike, dit del mètode d'anàlisi que caracteritza les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva.

Nota

  • El terme prové de mots com ara fonema o morfema, en els quals ‑ema té el valor de 'mínima unitat distintiva'. S'oposa a ètic. [V. tagmèmica]