dislocació
dislocació
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca dislocació, n f
- es dislocación
- fr dislocation
- en dislocation
<Lingüística>
Definició
En gramàtica generativa, transformació que trasllada un constituent oracional a la dreta o a l'esquerra de l'oració i que, sempre que el constituent desplaçat admeta pronominalització, implica l'aparició d'un clític.
Nota
- En l'oració El cotxe, el vaig deixar al garatge, per exemple, el sintagma el cotxe s'ha desplaçat deixant en l'oració el clític el. El constituent dislocat està separat de la resta de l'oració per una inflexió tonal, que se sol marcar amb una coma en l'escriptura. Aquest constituent, d'altra banda, desenvolupa funcions de caràcter pragmaticoinformatives, com ara les de tòpic, quan la dislocació és a l'esquerra, o d'element représ, quan la dislocació és a la dreta.
