Nota

• L'infix llatí ‑n- s'insereix a vegades en arrels de mot per a constituir formes verbals: a partir de frag-, per exemple, es forma el verb llatí frango 'trencar'. L'existència d'infixos en les llengües romàniques és bastant dubtosa. Alguns autors consideren que són infixos els elements que en determinats mots derivats apareixen entre el radical i el sufix pròpiament dit. Per exemple, ‑t- en llibre-t-er, o ‑on- en grap-on-ejar. Aquests elements, tanmateix, no tenen res a veure amb la infixació que apareix en altres llengües i que té un valor flexiu o derivacional. En general, aquests suposats infixos poden ser analitzats com a sufixos derivatius que o bé no formen tots sols noms o bé donen lloc a mots però no contribueixen a delimitar el significat del mot derivat quan es troben en posició interior.