intercanvi
intercanvi
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca intercanvi, n m
- es intercambio
- fr échange
- en exchange
<Lingüística>
Definició
En l'anàlisi de la conversa, unitat dialogal d'una conversa constituïda almenys per dues intervencions interrelacionades i realitzades per protagonistes diferents.
Nota
- L'estructura mínima de l'intercanvi està formada per dos constituents: el primer, que crea determinades obligacions o condicions, i el segon, que ha de satisfer aquestes obligacions. Per exemple, un intercanvi, constituït per una pregunta i una resposta. A més d'aquests dos constituents obligatoris, hi ha autors que n'han defensat d'altres d'optatius. Per a J. Sinclair, per exemple, l'estructura màxima de l'intercanvi consta dels següents constituents —els parèntesis assenyalen opcionalitat—: iniciació, (reposta-iniciació), resposta, (retroalimentació o continuació), (retroalimentació o continuació). Tots aquests constituents apareixen en el diàleg següent: A: —Vols que et conte una cosa? B: —Què? A: —Aquest matí s'han tornat a barallar Núria i Jordi. B: —Sempre estan igual. A: —És increïble.
