mentalisme
mentalisme
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca mentalisme, n m
- es mentalismo
- fr mentalisme
- en mentalism
<Lingüística>
Definició
Concepció que parteix de la idea que els fets lingüístics poden ser explicats a partir dels processos mentals interns vinculats a la producció d'enunciats.
Nota
- Originàriament, el terme fou utilitzat pejorativament pels estructuralistes nord-americans per a referir-se als lingüistes o als corrents lingüístics que delimiten les unitats i les regles a partir de nocions intuïtives basades en el significat i no observables directament. El mentalisme es troba en la base de conceptes generativistes com ara la competència o l'innatisme. La psicomecànica, d'altra banda, és un corrent lingüístic altament mentalista. S'oposa al conductisme.
