oració completiva

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca oració completiva, n f
es oración completiva
fr proposition complétive
en complement clause

<Lingüística>

Definició

Oració subordinada que desenvolupa funcions equivalents a les del sintagma nominal i rep, per això, el nom de subordinada substantiva en la gramàtica tradicional.

Nota

Les completives estan introduïdes per la conjunció que o si si el verb té forma finita: Volia que anàrem a Eivissa, No sé si vindran. Si el verb té forma no finita, la completiva sol estar mancada de nexe: Volien anar a Eivissa. En algun cas, però, pot ser introduïda de manera opcional per la preposició de: Hem decidit d'anar-hi.