pronom feble

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca pronom feble, n m
ca clític pronominal, n m sin. compl.
ca pronom àton, n m sin. compl.
es clítico pronominal
es pronombre átono
es pronombre débil
fr clitique pronominal
fr forme faible du pronom
fr pronom atone
en pronominal clitic
en unstressed pronoun

<Lingüística>

Definició

Pronom que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser inaccentuat i formar una unitat prosòdica amb el verb, al qual precedeix o segueix.

Nota

Sintàcticament, els pronoms febles no poden funcionar com a subjecte ni dur cap preposició. L'atonicitat típica d'aquests pronoms explica que molts pronoms febles estiguen sotmesos a variacions morfofonològiques i puguen presentar formes sil·làbiques (em parla, parlar-me) i formes asil·làbiques (m'escriu, escriure'm). Atenent a aquesta variació, en la tradició gramatical es parla de formes reforçades (em parla), elidides (m'escriu), plenes (parlar-me) i reduïdes (escriure'm). Els pronoms febles es classifiquen en personals i no personals. Pertanyen al primer grup els pronoms que fan referència a les persones gramaticals (em, et, el, ens, us, els, les, li, els i es), i al segon, els considerats tradicionalment adverbials (en, hi) i el neutre (ho). Els pronoms febles pertanyen a la categoria dels clítics i, concretament, poden ser enclítics o proclítics. Contrasten amb els pronoms forts.