síl·laba
síl·laba
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca síl·laba, n f
- es sílaba
- fr syllabe
- en syllable
<Lingüística>
Definició
Unitat fonètica i fonològica que consta d'un nucli, que s'identifica amb el segment de més sonicitat (normalment una vocal), i d'uns marges opcionals formats per segments amb un menor grau de sonicitat (generalment consonants).
Nota
- Els marges sil·làbics reben el nom de obertura, si precedeixen el nucli, i de coda, si el segueixen. Per exemple, en la síl·laba trans de transport, la vocal a s'identifica amb el nucli, el grup consonàntic tr amb l'obertura i el grup consonàntic ns amb la coda. Les realitzacions concretes de l'estructura sil·làbica estan determinades per un conjunt de regles que poden variar en les diverses llengües. L'únic tipus de síl·laba present en totes les llengües és la síl·laba lliure. Les síl·labes es poden classificar, segons l'accent d'intensitat, en tòniques i àtones, i, segons els constituents, en lliures, travades i mixtes, i en lleugeres i pesants. [V. estructura sil·làbica]
