transitivitat
transitivitat
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca transitivitat, n f
- es transitividad
- fr transitivité
- en transitivity
<Lingüística>
Definició
Propietat dels verbs que seleccionen un complement directe en l'estructura del predicat o de les oracions que contenen un verb d'aquest tipus.
Nota
- A vegades, el concepte de transitivitat es fa extensiu a totes les situacions en què un verb exigeix un complement independentment que aquest complement siga o no directe; es diferencien, així, la transitivitat directa, en aquells casos en què el complement exigit és un sintagma nominal (com en comprar alguna cosa); la transitivitat indirecta, quan és un sintagma preposicional (com en parlar d'alguna cosa), i la doble transitivitat, quan s'exigeixen dos complements (com en regalar una cosa a algú). Alguns autors parlen també de transitivitat per a referir-se a la selecció d'un complement realitzada per categories diferents al verb. Des d'aquesta perspectiva, es pot parlar, per exemple, de preposicions transitives.
