Nota

• 1. L'aferrament és una forma de conceptualitzar la tendència de les persones, tant si són infants com adults, a establir vincles afectius forts amb determinades persones i un intent d'explicar l'àmplia varietat de formes de dolor emocional i trastorns de la personalitat, com ara l'ansietat, la ira, la depressió i l'allunyament emocional, que es produeixen com a conseqüència de la separació indesitjada i de la pèrdua afectiva.
• 2. L'aferrament és a la base de sentiments de seguretat personal, de confiança i d'autonomia, i afavoreix la socialització i un desenvolupament cognitiu, sexual, somàtic i emocional òptim.
• 3. L'aferrament és un tipus de vincle afectiu, si bé no tots els vincles afectius poden considerar-se aferrament. L'aferrament té alguns trets que li són propis, com ara la sensació de protecció davant del perill i la necessitat de proximitat de la figura de referència, entre d'altres.
• 4. Les diverses formes d'aferrament que pot presentar una persona són l'aferrament segur, l'aferrament insegur (que inclou l'aferrament ansiós ambivalent i l'aferrament per evitació evasiu) i l'aferrament desorganitzat. Aquestes formes d'aferrament s'han descrit a partir de les investigacions de John Bowlby i de l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.