Back to top
competència perfecta competència perfecta

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta
  • es  competencia pura

<Dret mercantil>

Definició
Estructura de mercat de lliure concurrència caracteritzada fonamentalment per l'atomització del mercat, per l'existència d'un gran nombre de compradors i venedors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres d'entrada i sortida, i una informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat

Nota

  • La competència perfecta és l'estructura de mercat en què conflueixen un nombre molt gran d'oferents o venedors i també de demandants o compradors, els quals intercanvien productes idèntics, i a conseqüència d'això, cap d'ells no pot influir sobre la fixació del preu dels productes, i per tant, tant venedors com compradors són considerats preuacceptants, és a dir, no poden prendre cap decisió respecte del preu dels productes.
    D'aquesta manera s'aconsegueix l'equilibri de mercat i la maximització de beneficis, atès que l'única decisió o modificació que poden introduir els oferents és la quantitat de producte que poden oferir.
    Per a considerar que un mercat és perfectament competitiu s'han de tenir en compte dues característiques: la primera és que els béns han de ser els mateixos, i la segona és la incapacitat d'influència en el preu del producte. Un exemple d'aquest tipus d'estructura de mercat és el del blat, mercat en el qual conflueixen milers de venedors i milions de consumidors, i on cadascuna de les parts accepta un preu concret a causa d'aquesta incapacitat d'influència.
    A més, el mercat de competència perfecta té unes altres característiques: la primera és que es tracta d'un mercat atomitzat, és a dir, hi ha un gran nombre tant d'oferents com de compradors, i la producció d'una determinada empresa representa un percentatge molt petit de la producció total del mercat. A causa d'això, una variació en la producció d'aquesta empresa no repercutirà sobre el preu de venda en el mercat global.
    Una altra característica és l'homogeneïtat dels productes, per aquest motiu els compradors són incapaços d'identificar quina empresa ha fabricat el producte, i per tant, resulta indiferent comprar el producte a un venedor o a un altre, ja que es tracta de béns substituts els uns dels altres.
    En aquest tipus d'estructura de mercat la informació és perfecta, perquè tant oferents com compradors disposen de tota la informació sobre les característiques del producte, així com sobre la quantitat i el preu de venda. Això permet l'avaluació de costos i beneficis en relació amb el consum i la producció, respectivament.
    Finalment, una altra característica de la competència perfecta és la inexistència de barreres d'entrada i sortida del mercat, i per tant, qualsevol empresa pot entrar i sortir en qualsevol moment. Aquesta absència de barreres comporta que l'entrada d'un gran nombre d'empreses al mercat farà augmentar la quantitat produïda i, per tant, el preu es reduirà. Aquesta entrada durarà fins que el preu del producte caigui fins al nivell en què ja no s'obtenen beneficis, i, per tant, a llarg termini les empreses, en aquest punt d'equilibri, tinguin beneficis nuls
  • V. t.: competència monopolista, n f; monopoli, n m