Nota

• La compravenda és un contracte pel qual la part venedora s'obliga a entregar un bé i a transmetre'n titularitat segons la seva naturalesa, i la part compradora s'obliga a pagar el preu estipulat i, a canvi, pot adquirir el bé.
  Una de les modalitats especials de la compravenda és, que és regulada per la Llei 28/1998, del 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, que substitueix la Llei 50/1965, del 17 de juliol.
  La compravenda a terminis té per objecte l'entrega d'un bé. Una de les parts s'obliga a pagar-ne el preu però n'ajorna el pagament en terminis superiors a tres mesos, sigui totalment o parcialment (segons si hi ha un desemborsament inicial d'una part del preu o no).
  Amb la regulació de la venda a terminis es va aconseguir una major facilitat i flexibilitat per als consumidors respecte a l'adquisició del bé, alhora que es donava certes garanties als venedors en els casos d'impagament dels terminis.
  En aquesta modalitat hi ha, per tant, una diferència temporal entre l'adquisició del bé i l'abonament total del preu (el qual porta aparellats interessos o recàrrecs a conseqüència d'aquest ajornament en terminis).
  L'article 1 de la Llei 28/1998, del 13 de juliol, de l'Estat regula els contractes de venda a terminis de béns mobles «corporals no consumibles i identificables», on s'entén per «identificables» aquells béns en els quals consti la «marca i número de sèrie o fabricació de forma indeleble o inseparable o tinguin alguna característica distintiva que l'exclogui de la confusió amb altres».
  L'article 5 enumera els béns mobles que queden exclosos, com són: les compravendes a termini de béns mobles destinats a la revenda o préstecs que tenen per finalitat finançar aquests tipus d'operacions; vendes i préstecs ocasionals sense finalitat de lucre; préstecs o vendes garantits amb hipoteca o penyora sense desplaçament sobre els béns objecte del contracte; contractes de venda a terminis en què la quantia sigui inferior a la que es determini reglamentàriament, i, contractes d'arrendament financer.
  Per a poder considerar vàlids i eficaços els contractes de compravenda a terminis, han de constar per escrit i cada una de les parts que intervenen en la compravenda ha de tenir un exemplar d'aquest contracte.
  També, més enllà dels pactes i les clàusules que convinguin les parts lliurement, aquestes hauran de complir una sèrie de requisits de forma, com per exemple: la descripció de l'objecte de la venda; el preu al comptat i el valor que es pagarà en terminis depenent de si hi ha un pagament inicial o no, que també s'haurà d'incloure; els interessos, així com la facultat de desistiment.
  Respecte a aquesta última, el comprador pot desistir del contracte dins dels set dies següents des que es va realitzar l'entrega del bé, sempre que es compleixin els requisits que disposa l'article 9 de l'esmentada llei (que no s'hagi utilitzat; fer la devolució en els dies assenyalats, o indemnitzar el venedor en cas de depreciació del bé).
  En cas que la part compradora incompleixi el contracte pel que fa al pagament de dos terminis o bé de l'últim, la part venedora té la facultat d'exigir el pagament de la resta de terminis que tingui pendents o de resoldre el contracte.
  Com disposa l'article 16, el creditor també «podrà reclamar el compliment de les obligacions derivades dels contractes regulats a l'esmentada llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin conforme a la llei processal civil (LEC)». A més, en cas que el contracte s'hagi inscrit en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles, el creditor també es podrà dirigir directament contra els béns adquirits a terminis pel deutor.
  Aquesta llei determina el pacte de reserva o domini de prohibició de disposar, sempre que el bé hagi estat inscrit en el Registre de Venda a Terminis de Béns Mobles.
  Aquesta reserva és una condició suspensiva, atès que no es podrà transmetre la propietat del bé al comprador fins que aquest no pagui la totalitat del preu, i encara que en tingui la possessió, la propietat seguirà sent del venedor. Un cop s'efectuï l'abonament total, sí que es transmetrà la propietat del bé al comprador. Per tant, en aquests tipus de compravenda a terminis, el comprador no pot disposar lliurement del bé fins que no aboni la totalitat del preu al venedor, ja que fins llavors no n'és propietari sinó posseïdor.
  En aquells casos en què figuri aquesta clàusula en el contracte, davant l'incompliment de pagament per part del comprador, el venedor té la possibilitat de reclamar el bé i de resoldre el contracte.
  Si es dona el cas que el comprador ha alienat el bé a tercers, aquesta actuació es considerarà ineficaç i el venedor podrà reclamar el bé a aquests.
  No obstant això, si aquesta compra per part dels tercers s'ha fet de bona fe, el venedor pot reclamar al comprador el compliment del pagament total del bé.
  En cas que aquest últim no efectuï el pagament, el creditor pot demanar una indemnització per incompliment de contracte, i el deutor, d'acord amb l'article 1911 del Codi civil espanyol, ha de respondre de les seves obligacions amb tots els seus béns presents i futurs.