Nota

• L'article 252 del Codi penal (CP) recull que els qui tinguin facultats per a administrar un patrimoni aliè, d'acord amb la llei, l'autoritat o en atenció a un negoci jurídic, i s'excedeixin en l'exercici d'aquestes facultats, de manera que es causi un perjudici en el patrimoni de la persona administrada, seran castigats amb les penes contingudes en els articles 249 i 250 del CP.
  Els articles citats recullen, respectivament, sancions pel delicte d'estafa, que impliquen una pena de presó de sis mesos a tres anys (segons l'import defraudat o el dany econòmic, entre altres variables), o pena de presó d'un a sis anys i multa de sis a dotze mesos; pot ascendir, aquesta última sanció, a entre quatre i vuit anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, si es compleixen determinades circumstàncies especials recollides a l'articulat. En el cas que el perjudici patrimonial no superi els quatre-cents euros, s'imposarà una pena de multa d'un a tres mesos.
  La reforma del CP, feta a partir de la Llei orgànica 1/2015, del 30 de març, suposa un important canvi en la concepció d'aquest delicte, atès que va en el mateix sentit que diverses legislacions europees. Anteriorment es concebia com un delicte de caràcter societari, tot i ser un delicte patrimonial, del qual pot ser subjecte passiu qualsevol persona
• V. t.: apropiació indeguda