verb freqüentatiu

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca verb freqüentatiu, n m
es verbo frecuentativo
fr verbe fréquentatif
en frequentative verb

<Lingüística>

Definició

Verb que expressa una acció que es produeix habitualment.

Nota

N'és un exemple el verb patronejar.