oposició privativa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca oposició privativa, n f
es oposición privativa
fr opposition privative
en privative opposition

<Lingüística>

Definició

Oposició fonològica en què una de les unitats es caracteritza per un tret que no té l'altra unitat.