altaveu
altaveu
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca altaveu, n m
- es altavoz
- en speaker
<Policia > Infraestructura > Radiocomunicacions>
Definició
Transductor electroacústic que forma part d'un receptor o d'un equip de megafonia, que serveix per a convertir un senyal elèctric en ones sonores.
