Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor. El seu desenvolupament es va iniciar l'any 1973 (si bé el primer satèl·lit es va llançar l'any 1977) amb el nom de NAVSTAR-GPS, per a finalitats militars dels exèrcits dels Estats Units, i posteriorment es va ampliar als usuaris civils. Hi ha dos sistemes de funcionament del GPS: el basat en el codi P, d'accés militar i molt precís, i el basat en el codi C/A, d'ús lliure per a usuaris civils i en el qual s'afegeix intencionadament un error per a reduir la precisió en el posicionament. Els satèl·lits del sistema GPS envien un senyal amb ^modulació d'espectre estès^ i en fase, que conté informació sobre el temps i la posició dels satèl·lits. Els senyals dels satèl·lits es transmeten a les mateixes freqüències i s'aconsegueix separar-los mitjançant un ^accés múltiple per divisió de codi^. Un receptor que observi almenys tres satèl·lits (o quatre si, a més de la longitud i la latitud, es vol conèixer l'altura) pot determinar la distància fins als satèl·lits per mitjà d'uns càlculs de triangulació en què també intervé el temps. Algunes aplicacions miscel·lànies utilitzen els senyals GPS com a referència de temps per a sincronitzar rellotges. Vegeu també ^observable GPS^ i ^disponibilitat selectiva en GPS^.