Nota

• Segons l'etimologia del terme, la paraula llatina religio, tant si es fa derivar de re-ligere ('estar atent', 'observar') com de re-ligare ('lligar', 'mantenir unit'), sembla que apunta a l'actitud del que està lligat, nuat a algú. Des d'aquesta perspectiva, la religió és un fet que entra en el domini de la interioritat i del sentiment humà. Tots dos significats es poden integrar per indicar el doble aspecte de la religió: la dimensió objectiva i la dimensió subjectiva de l'experiència religiosa. La religió designa les relacions de la persona amb el sagrat. La religió és el reconeixement conscient i efectiu d'una realitat absoluta (el sagrat), de la qual l'ésser humà se sap existencialment dependent, bé per una relació de submissió, bé per una relació d'identificació total o parcial. La religió entesa així es distingeix de la màgia, que fa que la divinitat se sotmeti a l'ésser humà; inclou el teisme (submissió a Déu) i el panteisme o panenteisme (una certa identificació amb l'absolut). La religió consisteix en una relació de l'ésser humà amb alguna cosa que ell sent que és "l'absolutament altre", i aquest "altre" es presenta de diverses maneres: com a poder, com a persona, com a realitat absoluta, etc.