Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "flema" dins totes les àrees temàtiques

retardants de flama bromats retardants de flama bromats

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  retardants de flama bromats, n m pl
  • ca  BFR, n m pl sigla
  • es  retardantes de llama bromados, n m pl
  • es  BFR, n m pl sigla
  • fr  retardateurs de flamme bromés, n m pl
  • fr  BFR, n m pl sigla
  • en  brominated flame retardants, n pl
  • en  BFR, n pl sigla

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Conjunt de compostos orgànics bromats d'origen artificial que s'afegeixen a una àmplia varietat de productes de consum i industrials perquè siguin menys inflamables.

Nota

  • 1. Utilització: Els retardants de flama bromats se solen utilitzar com a material ignífug en plàstics, tèxtils i productes elèctrics i electrònics.
  • 2. Presència en el medi ambient: Es poden alliberar al medi ambient i, consegüentment, es poden acumular en l'aire i en el sòl. Són molt persistents en el medi ambient i poden ser objecte de bioacumulació i bioamplificació al llarg de la cadena tròfica, dins la qual es troben principalment en els aliments d'origen animal.
  • 3. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments procedents d'animals que han estat exposats a retardants de flama bromats, com ara el peix, la carn, la llet i els productes derivats.
  • 4. Efectes en la salut humana: Poden tenir efectes tòxics potencials en la salut de les persones, especialment per la capacitat que se'ls atribueix d'actuar com a disruptors endocrins.
  • 5. Tipus: Les classes de retardants de flama bromats més conegudes, d'acord amb els seus usos principals, són els èters difenílics polibromats (PBDE), els hexabromociclododecans (HBCDD), el tetrabromobisfenol A (TBBPA) i altres fenols, i els bifenils polibromats (PBB).
  • 6. La sigla BFR correspon a l'equivalent anglès brominated flame retardant ('retardant de flama bromat').
retorn de flama retorn de flama

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  retorn de flama, n m
  • es  retorno de llama

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Recessió d'una flama des de la font d'ignició fins al punt de subministrament de combustible.
saltiró de la remolatxa saltiró de la remolatxa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  saltiró de la remolatxa, n m
  • es  pulguilla de la remolacha
  • fr  altise de la betterave
  • en  flea beetle

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Coleòpter, Chaetocnema tibialis, les larves del qual roseguen les fulles de la remolatxa.
sifonàpter sifonàpter

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  sifonàpter, n m
  • ca  puça, n f sin. compl.
  • es  pulga
  • es  sifonáptero
  • fr  puce
  • fr  siphonaptère
  • en  flea
  • en  siphonapteran

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Siphonaptera.
sifonàpter sifonàpter

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  sifonàpter, n m
  • ca  puça, n f sin. compl.
  • es  pulga
  • es  sifonáptero
  • fr  puce
  • fr  siphonaptère
  • en  flea
  • en  siphonapteran

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Siphonaptera.
sifonàpter sifonàpter

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  sifonàpter, n m
  • ca  puça, n f sin. compl.
  • es  pulga
  • es  sifonáptero
  • fr  puce
  • fr  siphonaptère
  • en  flea
  • en  siphonapteran

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definició
Individu de l'ordre Siphonaptera.
temperatura de combustió temperatura de combustió

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  temperatura de combustió, n f
  • ca  temperatura de flama, n f
  • es  temperatura de combustión

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Temperatura mínima a què ateny un gas cremat.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química física>

Definició
tifus transmès per puces tifus transmès per puces

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  tifus transmès per puces
  • en  flea-borne typhus

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  veta, n f
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  anguileta de mar, n f sin. compl.
  • ca  cinta, n f sin. compl.
  • ca  cordonera, n f sin. compl.
  • ca  donzella, n f sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  fleuma, n f sin. compl.
  • ca  floc, n m sin. compl.
  • ca  fuet, n m sin. compl.
  • ca  lligacama, n f sin. compl.
  • ca  llista, n f sin. compl.
  • ca  metge, n m sin. compl.
  • ca  pixota, n f sin. compl.
  • ca  pixota vermella, n f sin. compl.
  • ca  xurriac, n m sin. compl.
  • ca  xurriaca, n f sin. compl.
  • ca  beta, n f var. ling.
  • ca  betes, n f pl var. ling.
  • ca  codornera, n f var. ling.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  flámola, n m var. ling.
  • ca  flàmola, n f var. ling.
  • ca  flàmora, n f var. ling.
  • ca  flámula, n f var. ling.
  • ca  floch, n m var. ling.
  • ca  látigo, n m var. ling.
  • ca  làtigo, n m var. ling.
  • ca  lliga-cama, n f var. ling.
  • ca  lligacames, n m pl var. ling.
  • ca  lligas-cames, n m var. ling.
  • ca  metje, n m var. ling.
  • ca  pez látigo, n m var. ling.
  • ca  seta, n f var. ling.
  • ca  suriaca, n f var. ling.
  • ca  suriaco, n m var. ling.
  • ca  surriaca, n f var. ling.
  • nc  Cepola macrophthalma
  • nc  Cepola macrophtalma var. ling.
  • nc  Cepola rubescens var. ling.
  • es  cepola
  • es  cinta
  • es  cinta colorada
  • es  doncella
  • es  látigo
  • fr  cépole commune
  • en  red bandfish

<Peixos > Cepòlids>