Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "florada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blanquiella, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea solsticial, n f alt. sin.
- ca narrioles, n f pl alt. sin.
- ca oriola, n f alt. sin.
- ca arniola, n f var. ling.
- ca auraiola, n f var. ling.
- ca auraioles, n f pl var. ling.
- ca auriola, n f var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaura solsticial, n f var. ling.
- ca marriola, n f var. ling.
- ca raniola, n f var. ling.
- ca renicuoles, n f pl var. ling.
- ca renigrola, n f var. ling.
- ca reniquiola, n f var. ling.
- ca reoles, n f pl var. ling.
- ca riola, n f var. ling.
- nc Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cadena de foradar, n f
- es cadena de escoplear
- fr chaîne à mortaiser
- en chain mortiser
<Indústria > Indústria de la fusta > Maquinària i equipament auxiliar de fusteria>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca cadena de foradar, n f
- es cadena de escoplear
- fr chaîne à mortaiseur
- en chain mortiser
<Fusteria > Màquines i equipament auxiliar > Utillatge > Utillatge divers>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca cadena de foradar, n f
- es cadena de escoplear, n f
- fr chaîne à mortaiser, n f
- en chain mortiser, n
- en mortise chain, n
- eu hozkatzeko kate, n
- eu mortaxatzeko kate, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla grossa, n f
- ca floranda, n f alt. sin.
- ca leucantem, n m alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida de camp, n f alt. sin.
- ca margarida de prat, n f alt. sin.
- ca margarida vera, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarides de bosc, n f pl alt. sin.
- ca margarides de camp, n f pl alt. sin.
- ca margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca criel·lei, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca marguerida, n f var. ling.
- ca marguerita, n f var. ling.
- nc Leucanthemum vulgare Lam.
- nc Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla grossa, n f
- ca floranda, n f alt. sin.
- ca leucantem, n m alt. sin.
- ca margarida, n f alt. sin.
- ca margarida de camp, n f alt. sin.
- ca margarida de prat, n f alt. sin.
- ca margarida vera, n f alt. sin.
- ca margarides, n f pl alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarides de bosc, n f pl alt. sin.
- ca margarides de camp, n f pl alt. sin.
- ca margaridetes de camp, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca criel·lei, n m var. ling.
- ca mançanilla, n f var. ling.
- ca marguerida, n f var. ling.
- ca marguerita, n f var. ling.
- nc Leucanthemum vulgare Lam.
- nc Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canonada forçada, n f
- es tubería forzada
- en filled pipe line
- en force main
- en penstock
<Construcció>
Definició
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca canonada forçada, n f
- ca canonada de pressió, n f sin. compl.
- es tubería de presión
- es tubería forzada
- fr conduite forcée
- en penstock
- en pressure conduit
- de Druckrohrleitung
<Energia elèctrica>
Definició
<Energia hidroelèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca canonada forçada, n f
- ca canonada de pressió, n f sin. compl.
- es tubería de presión
- es tubería forzada
- fr conduite forcée
- en penstock
- en pressure conduit
<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia hidroelèctrica>
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca canonada forçada, n f
- es tubería forzada
- en full pipe
<Hidrologia subterrània>
