Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "floresta" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
- es (punt de bola) punto de bola, n m
- es (punt de bola) punto de bolita, n m
- es (punt de caramel) punto de caramelo, n m
- es (punt de fil) punto de hebra, n m
- es (punt de fil) punto de hilo, n m
- es (punt volant) punto de florecilla, n m
- es (punt volant) punto de soplo, n m
- es (punt volant) punto volante, n m
- fr (punt de bola) boulé, n m
- fr (punt de caramel) caramel, n m
- fr (punt de fil) filé, n m
- fr (punt de fil) filet, n m
- fr (punt volant) grand perlé, n m
- fr (punt volant) grand soufflé, n m
- fr (punt volant) petit boulé, n m
- fr (punt volant) soufflé, n m
- en (punt de bola) ball stage, n
- en (punt de caramel) liquid stage, n
- en (punt de fil) thread stage, n
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.
- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.
- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.
- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.
Nota
- 1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/251/).
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àrea forestal, n f
- es área forestal
<Construcció > Urbanisme>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ús forestal, n m
- es uso forestal
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aforestar, v tr
- es forestar, v tr
- fr boiser, v tr
- en forest (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agrupació de defensa forestal, n f
- ca ADF, n f sigla
- es agrupación de defensa forestal
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
L'article 34 de la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, estableix la possibilitat de constituir agrupacions de defensa forestal, les quals, tal com estableix l'article 35, tenen personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar. A més, l'article 36 de la mateixa disposició crea, dins el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Registre d'Agrupacions de Defensa Forestal, en el qual s'han d'inscriure aquestes agrupacions.
L'article 37 de la mateixa Llei estableix que poden formar part de les agrupacions els titulars de terrenys forestals, les agrupacions de titulars, els ajuntaments, les associacions que tenen per finalitat protegir la natura i les organitzacions professionals agràries. També s'estableix que aquestes associacions tenen prioritat en la concessió de les ajudes establertes per la Generalitat en matèria forestal.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al formestà, n f
- en formestane allergy, n
- cod 293791003
<Al·lergologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca allassa groga, n f
- ca caldereta, n f alt. sin.
- ca espasa de sant, n f alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca floreta de gos, n f alt. sin.
- ca jonquillo, n m alt. sin.
- ca nadala, n f alt. sin.
- ca nadaleta, n f alt. sin.
- ca pixat de burro, n m alt. sin.
- ca santvicentets, n m pl alt. sin.
- ca junquillo, n m var. ling.
- nc Narcissus tazetta L. subsp. tazetta
<Botànica > amaril·lidàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aprofitament forestal, n m
- ca explotació forestal, n f sin. compl.
- es aprovechamiento forestal, n m
- fr exploitation forestière, n f
- fr exploitation forestière, n f
- en forestry production, n
- en logging, n
<Enginyeria forestal>
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aprofitament forestal, n m
- es aprovechamiento forestal
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El títol IV de la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, està dedicat als aprofitaments forestals: el capítol I (articles del 46 al 49) tracta dels aprofitaments; el capítol II (articles del 50 al 59), de l'aprofitament de fustes, llenyes i escorces, i el capítol III (articles del 60 al 63), de la realització i el control dels aprofitaments.
L'article 46 estableix que s'han de respectar els principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals i que poden ser objecte d'aprofitament forestal les fustes, les llenyes, les escorces, les pastures, els fruits, les resines, les plantes aromàtiques, les plantes medicinals, els bolets (incloses les tòfones), els productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals.
L'article 47.2 de la Llei 6/1988 estableix que l'Administració forestal ha d'impulsar l'estructuració i la planificació dels terrenys forestals d'acord amb els projectes d'ordenació i els plans tècnics de gestió i millora forestal.
L'article 48.1 regula l'aprofitament de pastures i estableix que s'ha de fer anant amb compte de no degradar ni el sòl ni la capa vegetal necessària per a la protecció dels terrenys contra l'erosió. L'article 48.2 afegeix que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de vetllar perquè no disminueixi la superfície total de pastures a Catalunya ni la seva qualitat, i ha de fixar, amb aquesta finalitat, les mesures que siguin necessàries.
L'article 49 estableix que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot regular l'aprofitament de fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tòfones), productes apícoles i, en general, els altres productes propis dels terrenys forestals. Aquests aprofitaments poden estar subjectes a llicència en els casos següents: a) si poden malmetre l'equilibri de l'ecosistema del bosc o la persistència de les espècies, i b) si excedeixen de les quantitats fixades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
El capítol II d'aquest títol regula l'aprofitament de fustes, llenyes i escorces; concretament, l'article 50 estableix que els aprofitaments en terrenys forestals de propietat privada que disposin de projectes d'ordenació o plans tècnics no necessiten autorització: n'hi ha prou amb la comunicació prèvia, per escrit, a l'Administració forestal. Sí que es requereix autorització administrativa, en canvi, per als aprofitaments que no estiguin continguts en projectes d'ordenació o plans tècnics.
Excepcionalment, tal com estableix l'apartat 3 d'aquest mateix article, es poden autoritzar aprofitaments forestals que no estiguin continguts en els programes aprovats, sempre que siguin per causa de força major, per accidents naturals o per incendis forestals. En aquests casos és suficient la comunicació prèvia a l'Administració forestal si es tracta d'aprofitaments en terrenys forestals temporals. Són terrenys forestals temporals els terrenys amb una durada mínima del torn de l'espècie, els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte d'explotació forestal amb espècies de creixement ràpid, tal com els defineix l'article 2.3 de la Llei 6/1988.
L'article 52 de la Llei 6/1988 regula les autoritzacions dels aprofitaments forestals i estableix que han de fixar les condicions tècniques que han de regir aquests aprofitaments. Estableix també que les autoritzacions caduquen al cap d'un any de la concessió de la llicència d'aprofitament. També afegeix que l'Administració forestal pot imposar, als aprofitaments forestals que afecten terrenys o masses forestals amb alguna característica singular, limitacions tendents a assegurar el manteniment de les superfícies arbrades, amb l'establiment de les compensacions pertinents.
L'aprofitament de fustes, llenyes i escorces en terrenys forestals de propietat pública ha de ser regulat per l'Administració forestal o per les entitats titulars mitjançant projectes d'ordenació o plans tècnics de gestió i millora forestal, tal com estableix l'article 53.1 de la Llei 6/1988. Els articles 53.2 i 53.3 estableixen que les entitats locals han de conèixer els projectes d'ordenació i els plans tècnics sobre els terrenys forestals de llur propietat i emetre'n un informe, i també conèixer i acceptar, amb caràcter previ, l'execució de qualsevol obra, infraestructura o treball que no estiguin determinats en els instruments d'ordenació i planificació forestals que s'efectuïn en els terrenys de la propietat d'aquestes entitats.
L'article 54 estableix l'obligació de l'Administració forestal de redactar anualment, d'acord amb els projectes d'ordenació i els plans tècnics, un programa d'aprofitaments i millores dels terrenys forestals de propietat pública que gestioni directament. Estableix també que les entitats públiques que disposin de tècnics forestals poden redactar llurs programes anuals d'aprofitament i millora, els quals s'han de presentar al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Sobre aquestes mateixes entitats públiques que disposin de tècnics forestals, l'article 55 de la Llei 6/1988 estableix que poden dur a terme directament les actuacions fixades en llurs projectes o plans, sempre que estiguin fixades també en el programa anual d'aprofitament i millora.
L'article 57 de la Llei 6/1988 estableix que les entitats públiques propietàries de terrenys forestals tenen l'obligació d'invertir, com a mínim, el 15 % dels beneficis obtinguts amb els aprofitaments en l'ordenació i la millora de llurs masses forestals.
L'article 58 regula la tallada i estableix que per a dur-la a terme cal l'autorització de l'Administració forestal, si es tracta d'espècies de creixement lent, o la comunicació per escrit de la mateixa Administració, si es tracta d'espècies de creixement ràpid. La falta de resolució expressa de les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes desestimatoris. Estableix també que l'autorització es pot concedir en els casos descrits a continuació. a) Si les tallades són adequades per a la millora, la regeneració i l'aprofitament de les espècies. En aquest cas, no és necessària l'autorització quan les tallades estan determinades en els projectes d'ordenació o en els plans tècnics de gestió i millora forestal. b) Si s'han d'adoptar mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària. c) Si, a conseqüència d'un incendi forestal o d'altres causes de destrucció, els arbres moren. d) Si les tallades són necessàries per a la construcció o la conservació d'instal·lacions, d'obres o d'infraestructures legalment autoritzades. e) Si s'autoritzen rompudes de terrenys forestals per al conreu agrícola. f) Si s'han d'establir tallafocs o bandes de protecció sota línies de conducció elèctrica o sonora. I g) Si s'han de dur a terme activitats extractives legalment autoritzades als terrenys forestals.
L'article 59 estableix que el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha de comunicar a les entitats locals les situacions següents: a) les autoritzacions d'aprofitaments que s'han d'efectuar sobre els terrenys forestals de llur àmbit; b) els instruments d'ordenació i de planificació tècnica aprovats pels terrenys forestals de llur àmbit; c) les zones d'actuació urgent constituïdes en el territori de llur competència, i d) les zones d'alt risc d'incendi constituïdes al territori de llur competència.
En l'ordenament estatal, l'article 6.i de la Llei 43/2003, del 21 de novembre, de forests, de l'Estat, considera l'aprofitament forestal com el de la fusta i la llenya, inclosa la biomassa forestal; el del suro, les pastures, la caça, els fruits, els bolets, les plantes aromàtiques, les plantes medicinals, els productes apícoles i els altres productes i serveis amb valor de mercat característics de les forests. - V. t.: Pla tècnic de gestió i millora forestal n m
- V. t.: tallada n f
