Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "folgana" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca òrgans dels sentits, n m pl
- es órganos de los sentidos
- en sense organs
- TA organa sensuum
<Anatomia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amanida de gripau, n f
- ca herba de les fonts, n f alt. sin.
- ca herba dels gripaus, n f alt. sin.
- ca herba fontana, n f alt. sin.
- ca móntia, n f alt. sin.
- ca mòntia, n f var. ling.
- nc Montia fontana L.
- nc Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.
<Botànica > portulacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amanida de gripau, n f
- ca herba de les fonts, n f alt. sin.
- ca herba dels gripaus, n f alt. sin.
- ca herba fontana, n f alt. sin.
- ca móntia, n f alt. sin.
- ca mòntia, n f var. ling.
- nc Montia fontana L.
- nc Montia rivularis C.C. Gmel. var. ling.
<Botànica > portulacàcies>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apòfisi llarga del martell, n f
- ca apòfisi anterior del martell, n f sin. compl.
- ca apòfisi de Folius, n f sin. compl.
- ca apòfisi de Folli, n f sin. compl.
- ca apòfisi de Rau, n f sin. compl.
- ca apòfisi de Ravius, n f sin. compl.
- ca apòfisi de Raw, n f sin. compl.
- ca apòfisi fol·liana, n f sin. compl.
- ca apòfisi prima del martell, n f sin. compl.
- ca apòfisi raviana, n f sin. compl.
- ca procés de Folli, n m sin. compl.
- ca procés de Fol·lius, n m sin. compl.
- ca procés de Rau, n m sin. compl.
- ca procés de Ravius, n m sin. compl.
- ca procés fol·lià, n m sin. compl.
- ca procés ravià, n m sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blaveta de l'espantallops, n f
- es espantalobos, n f
- fr azuré du baguenaudier, n m
- en iolas blue, n
- nc Iolana iolas
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca capa freàtica penjada, n f
- es capa freática colgada
- fr nappe perchée
- en perched water table
<Ciències de la Terra > Geologia>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca fura, n f sin. compl.
- ca fura blanca, n f sin. compl.
- ca fura negra, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
- ca mòllera borda, n f sin. compl.
- ca mollereta, n f sin. compl.
- ca mostel, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca oliana, n f sin. compl.
- ca palaió, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca capellan, n m var. ling.
- ca mollareta, n f var. ling.
- ca mollera borda, n f var. ling.
- ca mollera inglesa, n f var. ling.
- ca palayó, n m var. ling.
- nc Gaidropsarus mediterraneus
- nc Motella fusca var. ling.
- nc Motella maculata var. ling.
- nc Motella mediterranea var. ling.
- es barbada
- es bertorella
- fr motelle de Méditerranée
- en shore rockling
<Peixos > Gàdids>
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca carn forana, n f
- es carne foránea
- fr viande foraine
- en meat from another district
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca carn forana, n f
- es carne foránea
- fr viande foraine
- en meat from another district
<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>